Al març del 1956 en Josep Pla s'embarca al Città di Messina. El vaixell el portarà per les costes catalanes i valencianes, més tard a Marsella i Nàpols, Sicília, Grècia (Atenes...). Observador agut, sovint solitari, també donant testimoni de les seues trobades amb múltiples personatges (membres de la tripulació, el violoncel·lista Boadella i el seu amic el violinista Colassis) res a afegir al que ja s'ha dit i escrit sobre l'empordanès, autèntica delícia literària resseguir aquest cabotatge, especial per mi, per les circumstàncies de la descoberta, aquest estiu entre Tàrraco i Valentia: els dos primers ports de la travessia nàutica, lluny de la capital lleonesa, a més de vuit cents metres sobre el nivell de la mar, mesurats crec des d'Alacant. La postguerra encara hi és present, són moments de reconstrucció, amb certa presència del turisme acostant-se a les restes de la bellesa tafanerament, encara lluny de les masses enfervorides que envaeixen ara la Mediterrània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada