La por del supervivent. Lluitar contra la por. S'escampa la por, per davant i per darrere del virus. Venedors de por i compradors de por pertot arreu. Ens salva una conversa telefònica, un missatge, una lectura, una cançó, unes notes musicals, ens salva només un moment, un instant enmig el naufragi general. Em confinaria per no veure res, no escoltar res, setmanes, mesos. I la tragèdia s'amaga, es magnifica, es dissimula, s'ignora, s'ensabona. En enfrontar-te a les xifres fredes de les víctimes, del rànquing de guanyadors i perdedors et trenques i de res valen aplaudiments, ni simulacres fallers, de sobte el silenci s'ho emporta tot, embolicat en vestits de plàstic, darrere mascaretes i guants, amb la respiració assistida. Són temps de recloure's rere la porta de la vivenda pròpia, dins la muralla de la ciutat, les fronteres del regne. Són temps de la pèrdua irreparable, tant de bo per preparar millor l'avenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada