Segurament com els petits Iris, Pere i Pau, molts de nosaltres vam pilotar un vell cotxe desballestat a la recerca dels llocs que fabricava la fèrtil imaginació infantil. I sí, l'excavadora va arribar un bon dia i arrabassà els nostres paisatges primitius sense cap tipus de concessió, de compassió. No és un tema menor el de la infantesa o l'adolescència davant les amenaces de destrucció del món contemporani a la pel·lícula ressenyada, en nom d'un progrés que ho justifica tot. El padrí, l'avi encara contemplarà a la fi dels seus dies l'incompliment d'un pacte no escrit, sagrat, entre amics (d'aquells pels qui donaríem la vida). Davant nostre, a la pantalla gran, les lluites dels pagesos, dels llauradors arrossegats per les dictadures d'uns mercats que els ho prendran tot, els fruits, els fruiters i la terra, contemplant bocabadats les frustrades esperances dipositades en una Unió Europea cridada a proporcionar un mercat únic i fort pels productes agrícoles. La festa major serà un moment de fugida, d'alegria desfermada d'una societat amenaçada en allò més bàsic, essencial, constitutiu. Un món que acaba i un altre que no acaba d'arribar, ¿millor?, ¿més humà?, ¿a canvi de què?, ¿en benefici de qui?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada