El dietari arrenca amb els cinquanta anys de l'autor. Tot d'una ens endinsarem en el món del narrador, les seues inquietuds, neguits, impressions, sensacions... Home de lectures, home madur, que ja sap qui és, que sap el que vol i el que no vol, arrelat al seu país, a la seua Borriana natal, a la seua Vilafranca refugi, viatger, professor de secundària, escriptor, lector voraç, però també pare, fill. L'any 2015 és l'any del canvi polític al País Valencià, d'una certa esperança tot i les múltiples mancances i desfetes col·lectives. La vida paga la pena, les menges, els llibres, els éssers estimats ens fan ésser qui som, el dietari ens permet conèixer-nos, fixar-nos en el text quotidià. Com a lector ho passe bé recorrent aquestes fulles, en la contemplació, en la troballa, en el seguiment del discurs vital, em sé tot deixarà el seu rastre, fins i tot algunes llavors, en forma d'aforisme, sentències, frases reeixides. Els cinquanta segurament són el temps d'una experiència que ha donat solidesa a la personalitat, són també, segurament, un mig camí, moment per aturar-se perquè sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada