Endevine la presència del metro
foradant la foscor del túnel al matí
endevine els passatgers entrant i eixint
capficats en llurs cabòries quotidianes
endevine les escales mecàniques pujant
des dels budells de la ciutat fins els carrers solitaris
endevine les veus dels joves ebris
asseguts a la cantonada abandonada entre semàfots
endevine la son de l'autobús
aturant-se ací i allà cap a ponent
endevine qui vaig ser ahir i qui sóc ara
i de sobte deixe endevinar .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada