dijous, 1 de novembre del 2018

Del fracàs


Voldria guarir amb un somriure

Les hores incertes de la pèrdua

Els llargs dies del dolor

Voldria lliurar la paraula

Per fer volar coloms blancs

Amb la branqueta d’olivera al bec

Poble a poble pacíficament

M’esquitxa la sang del bou

Em fereix la mentida esmolada

Ja sé no ens entenem

Fracassen els mots








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Transport públic

Des de la tornada del tren a Xest vinc fent-lo servir, cada vegada més sovint per baixar fins València a primeres hores de la vesprada. Donc...