Mentre tafanejava, en plena post migdiada, distret pels titulars dels periòdics digitals, ahir dissabte a la tarda va i apareix el desbloqueig de la negociació catalana. Guanyava el Barça amb contundència, que no era poca cosa. Que marxa en Mas i arriba en Puigdemont (feina per als del Polònia).
La tímida presència de la imatge esperada d'una infanta al banc dels acusats s'ennuvola, durant les darreres hores, a colp de titular català. Oxigen per al monarca. La descartada gran coalició espanyola agafa aire entre les últimes negacions de líders socialistes de guàrdia.
Els rostres d'alguns cèlebres anti-Mas eren d'una eloqüència impagable ahir a la nit, els guions d'algun programa d'actualitat política restaren antiquats en qüestió d'hores. I de la sra Infanta ni rastre: hi haurà ja pacte per apartar-la de les càmeres?; abastarà aqueix pacte a l'ex-duc de la capital de les Mallorques?
I arribava el temps de la gran coalició, re-edició del gran pacte per ofrenar. Aquest diumenge ventós com que fa una miqueta de mandra posar-s'hi, però torna a revifar l'únic punt del programa espanyol: la unitat, la nacional, també conegut com l'estabilitat for ever.
En Mas, ¿ja desitjat?, deu d'haver pactat per salvar-hi la pell, qui sap si la pròpia, qui sap si la del partit, enfront una més que previsible sotragada electoral al març, qui sap si per una llegida de cartilla del fundador de les convergències catalanes. He llegit que segurament esperava fins al darrer moment continuar de president, la CUP li ho ha impedit de totes totes i la sang els ha esguitat de valent. Veurem com guareixen les ferides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada