M'atreviria de qualificar la revista L'Espill com d'extraordinària publicació. El seu número cinquanta és una aproximació força recomanable al tema Europa. No en són poques les veus que apunten una crisi del projecte europeu i el que ha passat a estats com l'espanyol, el grec, el portuguès, l'irlandès són clars indicadors de què tot plegat deixa molt que desitjar.
Quan el nostre estat s'incorporava a la Unió, quan adoptava l'euro com a moneda, un tenia la sensació que l'esperança col·lectiva de pertinença a un projecte comú, amb d'altres pobles europeus, era compartida per tothom i sentida com oportunitat de millora i superació: què ha quedat d'aquell esperit, d'aquelles il·lusions? Tampoc són pocs i poques els pensadors i les pensadores que estan situant la situació europea al centre de la reflexió i el debat.
Com en tota gran empresa cal tindre clars els objectius i les passes per arribar-hi són plenes de dificultats, assajos, provatures diverses: en això estem. Hem de tornar al com, però hem de refrescar el què, tot assumint que el qui hem de ser les persones, els ciutadans europeus, ciutadania que sovint amaguem, o s'amaga, o directament s'ignora o s'atemoreix sense pudor. Una de les principals víctimes de la situació a Europa crec és, precisament, la ciutadania, autèntica sacrificada en tantes decisions en pro d'un mercat que ho justifica tot.
Les polítiques de salvament de bancs, de desmuntatge dels sistemes de benestar, de consagració de la desigualtat, de precarització del treball, d'enginyeria financera, de dirigisme per ens no triats per la ciutadania i els estats, l'afavoriment d'una economia especulativa allunyen la realitat europea dels propòsits fundacionals, aprofundint les esquerdes socials, territorials, econòmiques, camp adobat pels populismes esbojarrats, els nacionalismes excloents i una preocupant xenofòbia.
El com passa per més democràcia, més participació, representació institucional, vot desllorigador. El com passa per governs i governants europeus responsables davant parlaments legisladors i controladors triats per sufragi universal. El com passa per l'assumpció veritable de la gran riquesa de la pluralitat cultural dels pobles europeus.
A la publicació esmentada es reivindica la necessària superació de la idea d'uns Estats Units d'Europa i l'aposta per la idea d'una República Europea integrada per xarxes de regions i ciutats (Europa com a República, article d'Ulrike Guérot), una Europa que és llibertat, emancipació de l'estat nació.
En tot plegat veig l'oportunitat d'articular el futur de les valencianes i els valencians, dels pobles ibèrics, de les persones d'ací i d'allà. Posant com a fonament els drets universals, posant l'accent en la democràcia com a camí de presa de decisions,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada