Quan un periodista diu que si aquells mitjans (premsa en català) han tingut molt a veure en l'elecció d'aquell que li desagrada (president de la Generalitat), en l'aparició de quelcom que li causa incomoditat, per dir-ho d'alguna manera (independentisme), i que han rebut molts diners públics per afavorir aquella elecció i l'aparició del susdit neguit, doncs que acabes entenent el periodista en qüestió sap de què parla, perquè ja n'has escoltat dir que el seu diari, i no altres, també va ser dels que es distribuïa a pleret en centres escolars, dels que anava fins a la bandera de publicitat institucional del govern de torn. Dir que les subvencions a les publicacions en aquella llengua maleïda són la mare de tots aquest mals doncs és per tornar a dir prou.
Triomfa la doble moral periodística en els dies de la transformació del parlament de les Espanyes en gran plató de televisió, ho fa farcida de periodistes que veuen segons com quins pactes, que diuen segons qui algunes coses, que fan de l'opinió pròpia notícia, del parer interessat dogma de fe. I esdevenen matraca. El cor de veus dretanes amplifica les consignes del partit governamental sense pudor i, lluny d'escenaris de pluralitat, s'atrinxeren en la satisfacció d'haver-se conegut, tot demostrant una parcialitat ben insuportable.
Ja em diran que a les democràcies consolidades la cosa va així i em farà repensar el tòpic de la consolidació democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada