Dilluns líquid

Fa uns dies rebia la notícia de la mort d'en Pérez de Arteaga. La seua peculiar veu, aqueix saber quasi enciclopèdic fluint entre les obres seleccionades per escoltar durant la vesprada del dissabte, abans d'El Fantasma de la  Ópera, espere romandrà sempre a la memòria personal. El seu món, intuïa lleugerament aquest oient, era el de la Fonografia, i no deixava de sorprendre en cada audició amb el seu gust i criteri, la seua generositat i entenc que rigor també. Aqueix nom va associat als Argenta, Araceli, Téllez, Paco Montes, Cifu, Ana Vega, José Carlos Cabello, Sergio Pagán... Darrerament em costa molt escoltar la Ràdio Clàssica, no puc deixar de pensar que hi ha perdut presència la música clàssica en favor de no sé ben bé que. Crec haver aprés molt de i amb aquestes persones, haver passat moments molt bons escoltant-los, la paraula agraïment no diu prou.

El riu Bernesga baixa avui molt roig, molt emprenyat, força cabalós. Seran les pluges i el desgel, segurament. La gent guaita des de les ribes, des dels ponts, per contemplar l'espectacle, per fer una fotografia o un vídeo, i sembla per un moment paralitzada. No puc evitar els comentaris, els altres em sembla tampoc. Les llengües d'aigua no entenen de murs i obstacles i cerquen una eixida arrossegant tot el que troben al seu davant. A la superfície suren branques i troncs i l'ull no es sorprendria de trobar algun cos sense vida, atesa la força del corrent, que faria impossible qualsevol rescat.

El congrés del Partit Popular ha passat i els casos de corrupció no han deixat ni per un moment d'enterbolir la seua imatge. Els governs de l'absent senyor Asnar com que en van fer de valent. I ni un gram d'autocrítica, ans tot el contrari, un orgull fora mida. Fa aigües per tot arreu el que van bastir, el que han bastit, és força evident per a qui governen. Les adhesions incondicionals a aqueixes sigles ho són a la participació en el model social i econòmic que han bastit i que van a defensar, malgrat les seues febleses i esquerdes.