Els líders, en Rajoy, n'Iglesias, semblen més líders aquest cap de setmana, els rostres palesen alegries i desencisos. N'Errejón es veu trist, n'Iglesias no massa alegre, en Monedero molt alegre, n'Echenique ¿preocupat?. Els crits de sí se puede com que ja em vénen a sonar a himne gastat, en tot cas han perdut il·lusió, lluentor. Algun periodista ha deixat escrit que el futur serà qui vindrà a donar i a treure la raó als uns i als altres: és a dir els pròxims resultats electorals. En tot açò hi ha antipaties i simpaties. La fredor glaçadora d'alguns gestos, sra Maestre, com que dóna que pensar. Igual, cada dia més conservador jo mateix, sempre m'ha semblat més ¿assenyat? el sr. Íñigo que el sr. Pablo. Com expressava en Benach al 324 recentment: recordem què van estampar a la papereta de les europees victorioses els podemites, recorde que en veure-ho a les taules del col·legi electoral em va semblar com a mínim un atreviment cridaner, una altra manifestació del ego del sr I..
Si alguna cosa funciona no cal tocar-la, dogma presidencial, gràcies J.Mª . A. per no ser-hi, et recordem R. però és probable a hores d'ara no hi series al congrés PP. La confrontació argumental entre realitat i populisme, és ja de nota. I que qui furga en aquests solars siguen en González P. i na Cospedal doncs que té gràcia, doctors en realitat virtual i real com són tots dos. Enhorabona! Ja les referències al feixisme són d'escàndol i l'exhibició de medalles de superació de la crisi de nota. Perquè sí: senyores i senyors la crisi ja s'ha acabat, per si no ho sabien. I en el discurs governamental aquells de Vistalegre com que els volen furtar la paella, a ells que són qui la van cuinar i repartir-la en platerets individuals: paella per tothom. No hagués anat malament un poquet de PPerdó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada