El dia de l'aniversari del naixement d'en Pompeu Fabra i Poch, que en Josep Franco ha recordat puntualment i oportuna al ja imprescindible digital La Veu, les autoritats dels territoris on encara es parla i viu en la llengua compartida s'han trobat per unir esforços per ella. No han mancat les declaracions d'aquells que han volgut veure en la trobada una imposició de la unitat, una reivindicació dels Països catalans, del tot punt intolerable, què volen aquesta gent? No ho entenc, cap problema en defensar la unitat de la llengua castellana, sota l'etiqueta d'espanyol i de les terres on es parla, sota l'etiqueta Castella o Espanya o comunitat hispana, i tanta reacció quan ho fan d'altres respecte de la llengua balear-catalana-valenciana i sota l'etiqueta del corònim maleït.
A hores d'ara ja sembla, em sembla, l'ex-duc de Palma ni entrarà en presó, ni, possiblement, diposite el seu passaport a alguna dependència pública de l'estat, vaja que podrà continuar residint tranquil·lament a la neutral Suïssa. Pagarà fiança, igual que l'ha pagada l'expresidenta de les Corts Valencianes i prou, tot esperant la justícia suprema l'absolga després d'escoltar hàbils argumentacions ad hoc. Veient les imatges de les visites institucionals del Sr. U., d'aquells anys on vam ser tan feliços, doncs que sembla meridianament clar se'l tractava com se'l tractava per ser qui era, se li permetia fer el que feia per ser qui era, se li transferien, a ell i el seu soci, fons públics per la mateixa raó. La senyora muller del Sr. U. com que, quan el seu marit tornava de tots aquells actes públics, per molt que ignorés què signava, doncs podria com a mínim intuir els èxits professionals del consort es devien al seu ser qui era, és a dir espòs d'una infanta d'Espanya i gendre del rei. I el tracte, de la justícia, com que no és igual per tothom senyor lletrat. De la Casa Reial s'esperava molt més que la seua respectuosa reacció davant la sentència, com recorde insistia en Losada a El diario.es.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada