Frágil equilibrio era la proposta, en sessió única, que em va resultar més atractiva de les del cinema comercial que freqüente a la ciutat de Lleó, que porta nom de pintor holandès per més senyes. La participació d'en José Mugica m'abocava a la sala de cap, en llegir la cartellera.
La projecció va venir precedida per l'oblit, perllongat durant uns minuts, de fer fosc aquell habitacle, segurament, vaig pensar, per l'entreteniment dels encarregats que devien tenir més feina ocupant-se d'una colla de xiquets que volien veure una altra cinta. Així i tot, si al principi hi érem dos espectadors, és probable que passàrem la desena de persones durant la projecció.
Aquest documental amb imatges força belles i d'altres de duresa colpidora, entrellaça les reflexions de l'expresident uruguaià amb les veus dels desnonats, dels immigrants que esperen al mont Gurugú el moment de botar la tanca fronterera, el testimoni dels desnonats i sense-sostre i les dels treballadors d'una poblada ciutat oriental, em semblà que japonesa.
La vida és bella, ja ho sabíem, ja ens ho han contat algunes vegades, però tot plegat és força fràgil i contradictori. El sistema que pareix organitzar-ho tot plegat és complex, poderós, amb el potencial suficient per crear riquesa i benestar per tothom, però corrupte i pervertit genera una injustícia i una desigualtat terribles, indescriptibles.
El discurs d'en José descobreix aqueixes contradiccions, qüestiona el relat dels poderosos, planteja alternatives, alhora que no deixa de meravellar-se pel regal de l'existència i tot el que implica, des d'un profund humanisme i respecte pels drets dels individus i la convicció de la força de la unió, del compartir, de l'amor humà.
Trens que van o vénen, vianants coberts amb paraigües travessant una xarxa de passos pintats sobre els carrers entre gratacels, les mans i els rostres dels que es preparen per pujar la tanca, el cos quasi vençut dignificant-se amb l'acte d'afaitar-se, de llavar-se el cap i les aixelles, ciutats de formigó on darrere cada finestra sembla repetir-se la tragèdia dels éssers vençuts i desfigurats, esclaus d'un món que els xucla la sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada