Qüestions de pronúncia

Em sembla que un poc, amb aquella innocència de qui mai no ha cercat una paraula al diccionari, o simplement ja fa temps va decidir ni agafar el gros volum en paper, ni teclejar les lletres a l'electrònic, alguns escriuen o diuen Ripol com uns altres dèiem allò d'imant per dir el que la RAE defineix en la primera accepció d'imán. No seria d'estranyar que per parlar del tristament conegut imam de Ripoll, algú es referís a ell com l'imant de Ripol i d'ací a l'amant de Ripol  hi ha no res. Tanta dificultat en pronunciar la doble ll final dels topònims Ripoll o Sabadell com que no l'acabes d'entendre, vist l'esforç d'alguns i algunes en la pronúncia rigorosa de paraules angleses principalment, i més encara en mitjans de comunicació d'abast estatal, especialment dels dits públics. De vegades pense que en castellà de seguir-se aquest, diguem-li model acabarem escoltant i/o escrivint cebola. Ho deixe ací mateix per entendre la qüestió, també, entra dins d'allò de la fonètica, la lingüística i altres àrees competència d'experts i expertes que segurament tindran a dir molt més i millor que qui açò esbossa.

Tot i parlant de llengües, i del senyor Síndic de Greuges, també lingüístics, del regne dels valencians i valencianes, com que li demanaríem alguns/algunes tanta perseverança en la presència junt al valencià del castellà, com de la presència del valencià junt al castellà, valencià normatiu vull dir i ho escric, per exemple del topònim Terol al costat del topònim Teruel  a la V-21, per exemple. Sobre el bilingüisme caldria portar ara i ací, les paraules del professor en Jesús Tuson, que recordava el setmanari El Temps, així aquell que el recomana  si fos honest de debò, hauria de fer servir la versió dura de la recomanació: "Tu has de ser bilingüe perquè jo no estic disposat a ser-ho. Així doncs, si vols parlar amb mi, parla'm en la meua llengua".

Quan veus el rostre d'alguns amb càrrec públic d'àmbit estatal que fan servir únicament una llengua en públic al costat del d'altres que, a més de les dues oficials, en fan servir dues més (i jo he trobat a mancar també la portuguesa) doncs que acabes pensant un està a Ripol i l'altre a Ripoll, un és monolingüe i l'altre poliglota, un pot canviar d'idioma i l'altre no, i jo que sé quantes coses més com per exemple allò del que bonito sería que hablásemos todos la misma lengua, clar que sí, la de vostè.

Silencis constitucionals

Al codi electrònic Constitución española del BOE, trobes el text íntegre de la carta magna en diferents llengües, numerades de l'1 al 5. La tercera i cinquena versions són idèntiques. No en trobarà algú a faltar una sisena, encara fóra igual a la tercera i a la cinquena? I una setena? Es guarda un silenci que cadascú podrà interpretar com vulga, sobre el nom de la llengües fetes servir, silenci per altra banda perfectament compatible amb els silencis constitucionals al respecte del nom de les altres llengües del estado. A més, s'ofereixen quatre texts de la Constitución en llengües europees en codis diferenciats, que reconec per aquest ordre: alemany, francès, anglès i italià. Em sobta no trobar versió en la llengua europea tan pròxima i estimada com ara el portuguès, em pregunte si ja els va bé, als portuguesos o als editors, la llengua 4 del primer codi esmentat, que reconec com el gallec.

Amb menys cabells

Esquilador o Esquiladora és un sobrenom amb una llarga història al poble, no vaig a contar-la, no en sé en tot cas ni de la missa la meitat. Em venia la paraula al cap arran de visitar una perruqueria de cavallers de la ciutat on ara visc. Els cabells com que els portava una miqueta llargs per l'època de l'any i les seues calors, i he hagut d'encomanar-me a un barber pròxim, probablement el més, amb establiment a tocar de la plaça Major per l'accés des del bonic carrer Serradors, poc freqüentat per turistes, serà que no es troba en el top ten  dels llocs lleonesos que hi ha que veure en un dia, coses de la llista d'èxits. Li agradaven les curses de motos, al barber, m'ha donat algunes pistes de l'habitatge on more, hem acabat parlant de menjars, m'hi he deixat part del monyo, però m'he emportat un quilo de la mel que diu fa un amic del poble. La vida és bella i la mel és dolça?

Tant de caminar el senyor president del govern, deixem-ho en central, i una lumbàlgia ha retardat la seua entrevista amb el senyor rei d'alguns dels antics regnes units, per ara, de la gran península. De moment encara no pot intervenir el TC, respecte de la lumbàlgia vull dir, per si algú en té la idea de presentar algun recurs, que estem molt per la via del recurs constitucional darrerament. En tot cas ací la constitucionalitat va per unes altres vies. Igual és millor pels dolors esmentats la navegació reial a vela que el caminar presidencial, tinc els meus dubtes, però per provar que no quede, tot sia pel benestar general, altrament dit bé comú.

El ple de l'estiu porta amables fotografies familiars a Mar i vent, cues de passatgers emprenyats a l'aeroport per entrar-hi, incendis devastadors insistint en allò del canvi climàtic, l'únic que va de debò, ramats de turistes amb o sense guia en desfilada pels carrers marcats al plànol urbà, calorades d'origen africà llepant aquesta riba de la Mediterrània, llargues vesprades per submergir-se dins els mars de lletres dels llibres. Moment gojós d'inundació, de romandre per uns moments en una parada reparadora, destensant nervis, deixant reposar la mirada, immòbils els membres, el cervell en desconnexió temporal.

Ja estem tots!

Veus aparèixer les autoritats, arribades amb cotxe oficial, fan els seus discursos. Hi van esperant gent, gent que no expresse cap mena de dissidència, d'enrenou, que amb aplaudiments exterioritze una conformitat controlada, amb alguna presència testimonial de les forces d'ordre, per si de cas. El sistema generalitzat és el de placa commemorativa, el de tenda, coneguda per tothom com la carpa, per albergar centenars de persones, assegudes en cadira de plàstic de la corporació convocant, amb equip de megafonia per projectar la veu a tot l'auditori sense esquerdes. Amb un tiquet de preu popular, dinar i sopar inclòs, s'assegura la participació, alguns no en tindran prou amb el menú estàndard i voldran repetir. A l'estiu, la variable meteorològica pràcticament no sorprendrà ningú i els visitants eventuals del llogaret, sense molt més que fer que prendre el bany a la piscina municipal, s'acostaran a qualsevol proposta per  ocupar el temps lliure. Tothom sembla preocupat pels despoblaments, per l'abandó d'antigues infraestructures, que es promet recuperar i transformar en espais expositius, restaurants i cases rurals, atraure-hi turistes es diu rellançarà la vida. Que tinguem sort! Tens la sensació el càrrec institucional no se'n refia de l'autonomia ciutadana per convocar i fer, sotmetent la ciutadania a una mena de tutela o curatela que arriba a fer fastig en repetir-se de manera insistent. També ens podem preguntar si no se sap viure sense aquesta mena de dependència i si allò públic es troba condemnat a una presència  constant dels vigilants de la platja. Encara no hem arribat a les bandes sobre els vestits dels representants, però alguns/algunes no s'estan d'agafar el bastó de comandament i exhibir-lo ostentosament si cal. Quan la participació es completa amb l'aparició d'autoritats militars, judicials i religioses només gose exclamar: ja estem tots!

Pregunta per la Dolores

Al diari La Veu acabe de llegir un article de na Maria Part sobre el seu trasllat de pis a la capital de la Villa y Corte, bo, allò d'allà, al centre de la península aquesta. És un fet habitual, agafar les quatre coses que tens, encaixar-ho tot i marxar, deixant enrere un temps, un país, gran, petit, i fent via envers altres temps, altres països. Operació no per habitual, exempta de riscos, d'expectatives, d'interès, també de mandra i esgotament, que intueixes es fa més i més feixuga amb els anys, i panys. En tot cas, em sembla res a veure amb les migracions que tenen el seu origen en guerres i esdeveniments de força major. Tenia entès açò era viscut amb més "normalitat" als països del nord d'Europa, als nord-americans, especialment entre els i les joves emancipats, ací la imatge del pelegrinatge amb el farcell, la maleta, les caixes de cartró com que també s'ha fet d'allò més quotidià, i va més enllà d'unes vacances o d'una breu estada a la casa familiar o d'uns coneguts.

El renou de les accions contra el "turisme" ve donat, en part, perquè ens toquen, ara sí, la butxaca. Una de les principals activitats econòmiques dels territoris ibèrics es gosa posar en entredit per alguns fent servir mètodes considerats violents. Primer que res: que els turistes no es senten de cap de les maneres vulnerables. Segon: localitzar, sancionar als violents. O sia: protegir la víctima, castigar l'agressor. I prou? A continuar amb aquesta activitat amb la tuna demanant-te, night and day, si vas a Calatayud, preguntes per la Dolores?

Interins

Estan a una mena de llista d'espera, algú, des d'una oficina, els ha de telefonar, no saben quan, no saben on es trobaran en el moment de rebre la telefonada, quasi segurament intueixen es trobaran sense feina o amb una de molt precària. Et telefonen i et sembla t'ha tocat una mena de premi, el premi a l'espera, a una certa perseverança, qui sap per quan de temps. Els fas falta, et necessiten et pots arribar a dir a tu mateix. Així les coses et presentes a la feina i en algunes ocasions ja saps de què va la cosa, en d'altres la novetat pot arribar a ser un parany per constatar no hi pots fer res. Es pot donar la circumstància que et donen explicacions, poques o moltes, que et facen fàcil l'arribada, la instal·lació, però també que certa hostilitat entre els i les presents acabe amb aquella alegria inicial, o la matisen sensiblement. Com que t'ha costat força ser-hi, aleshores com que tractaràs per tot i per tot de fer-te fort, forta. El mercat laboral és precari, l'administració pública ofereix algunes seguretats, que et criden podria suposar ser funcionària  o funcionari a mitjà o llarg termini, en tot cas una retribució més o menys sòlida, tot i que és possible que et donen la sorpresa de no cotitzar per tu, que el cas s'ha donat. La interinitat que devia ser l'excepcionalitat, s'ha generalitzat força a alguns territoris, a algunes administracions, durant alguns períodes de temps. La interinitat que devia ser temporalitat pot acabar essent crònica. Allò no desitjat es fa l'habitual. Certament que l'existència ve acompanyada de provisionalitat, que sobre el de per tota la vida com que hi hauria molt a dir. Quan algú exhibeix l'etiqueta en propietat del seu lloc de treball, caldria explicar-li o que ens expliqués algunes coses. L'interí, la interina es sap de pas, de curt pas, en tot cas sotmès a l'anar i tornar dels funcionaris, de les funcionàries, pel catàleg de llocs que els ofereix l'empresa pública, moviment que es regeix per la norma fonamental de la conveniència individual, pas circumstancial, eventual, dins el context líquid del que donés bon compte el filòsof.