Al diari La Veu acabe de llegir un article de na Maria Part sobre el seu trasllat de pis a la capital de la Villa y Corte, bo, allò d'allà, al centre de la península aquesta. És un fet habitual, agafar les quatre coses que tens, encaixar-ho tot i marxar, deixant enrere un temps, un país, gran, petit, i fent via envers altres temps, altres països. Operació no per habitual, exempta de riscos, d'expectatives, d'interès, també de mandra i esgotament, que intueixes es fa més i més feixuga amb els anys, i panys. En tot cas, em sembla res a veure amb les migracions que tenen el seu origen en guerres i esdeveniments de força major. Tenia entès açò era viscut amb més "normalitat" als països del nord d'Europa, als nord-americans, especialment entre els i les joves emancipats, ací la imatge del pelegrinatge amb el farcell, la maleta, les caixes de cartró com que també s'ha fet d'allò més quotidià, i va més enllà d'unes vacances o d'una breu estada a la casa familiar o d'uns coneguts.
El renou de les accions contra el "turisme" ve donat, en part, perquè ens toquen, ara sí, la butxaca. Una de les principals activitats econòmiques dels territoris ibèrics es gosa posar en entredit per alguns fent servir mètodes considerats violents. Primer que res: que els turistes no es senten de cap de les maneres vulnerables. Segon: localitzar, sancionar als violents. O sia: protegir la víctima, castigar l'agressor. I prou? A continuar amb aquesta activitat amb la tuna demanant-te, night and day, si vas a Calatayud, preguntes per la Dolores?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada