Veus aparèixer les autoritats, arribades amb cotxe oficial, fan els seus discursos. Hi van esperant gent, gent que no expresse cap mena de dissidència, d'enrenou, que amb aplaudiments exterioritze una conformitat controlada, amb alguna presència testimonial de les forces d'ordre, per si de cas. El sistema generalitzat és el de placa commemorativa, el de tenda, coneguda per tothom com la carpa, per albergar centenars de persones, assegudes en cadira de plàstic de la corporació convocant, amb equip de megafonia per projectar la veu a tot l'auditori sense esquerdes. Amb un tiquet de preu popular, dinar i sopar inclòs, s'assegura la participació, alguns no en tindran prou amb el menú estàndard i voldran repetir. A l'estiu, la variable meteorològica pràcticament no sorprendrà ningú i els visitants eventuals del llogaret, sense molt més que fer que prendre el bany a la piscina municipal, s'acostaran a qualsevol proposta per ocupar el temps lliure. Tothom sembla preocupat pels despoblaments, per l'abandó d'antigues infraestructures, que es promet recuperar i transformar en espais expositius, restaurants i cases rurals, atraure-hi turistes es diu rellançarà la vida. Que tinguem sort! Tens la sensació el càrrec institucional no se'n refia de l'autonomia ciutadana per convocar i fer, sotmetent la ciutadania a una mena de tutela o curatela que arriba a fer fastig en repetir-se de manera insistent. També ens podem preguntar si no se sap viure sense aquesta mena de dependència i si allò públic es troba condemnat a una presència constant dels vigilants de la platja. Encara no hem arribat a les bandes sobre els vestits dels representants, però alguns/algunes no s'estan d'agafar el bastó de comandament i exhibir-lo ostentosament si cal. Quan la participació es completa amb l'aparició d'autoritats militars, judicials i religioses només gose exclamar: ja estem tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada