Em sembla que un poc, amb aquella innocència de qui mai no ha cercat una paraula al diccionari, o simplement ja fa temps va decidir ni agafar el gros volum en paper, ni teclejar les lletres a l'electrònic, alguns escriuen o diuen Ripol com uns altres dèiem allò d'imant per dir el que la RAE defineix en la primera accepció d'imán. No seria d'estranyar que per parlar del tristament conegut imam de Ripoll, algú es referís a ell com l'imant de Ripol i d'ací a l'amant de Ripol hi ha no res. Tanta dificultat en pronunciar la doble ll final dels topònims Ripoll o Sabadell com que no l'acabes d'entendre, vist l'esforç d'alguns i algunes en la pronúncia rigorosa de paraules angleses principalment, i més encara en mitjans de comunicació d'abast estatal, especialment dels dits públics. De vegades pense que en castellà de seguir-se aquest, diguem-li model acabarem escoltant i/o escrivint cebola. Ho deixe ací mateix per entendre la qüestió, també, entra dins d'allò de la fonètica, la lingüística i altres àrees competència d'experts i expertes que segurament tindran a dir molt més i millor que qui açò esbossa.
Tot i parlant de llengües, i del senyor Síndic de Greuges, també lingüístics, del regne dels valencians i valencianes, com que li demanaríem alguns/algunes tanta perseverança en la presència junt al valencià del castellà, com de la presència del valencià junt al castellà, valencià normatiu vull dir i ho escric, per exemple del topònim Terol al costat del topònim Teruel a la V-21, per exemple. Sobre el bilingüisme caldria portar ara i ací, les paraules del professor en Jesús Tuson, que recordava el setmanari El Temps, així aquell que el recomana si fos honest de debò, hauria de fer servir la versió dura de la recomanació: "Tu has de ser bilingüe perquè jo no estic disposat a ser-ho. Així doncs, si vols parlar amb mi, parla'm en la meua llengua".
Quan veus el rostre d'alguns amb càrrec públic d'àmbit estatal que fan servir únicament una llengua en públic al costat del d'altres que, a més de les dues oficials, en fan servir dues més (i jo he trobat a mancar també la portuguesa) doncs que acabes pensant un està a Ripol i l'altre a Ripoll, un és monolingüe i l'altre poliglota, un pot canviar d'idioma i l'altre no, i jo que sé quantes coses més com per exemple allò del que bonito sería que hablásemos todos la misma lengua, clar que sí, la de vostè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada