Interins

Estan a una mena de llista d'espera, algú, des d'una oficina, els ha de telefonar, no saben quan, no saben on es trobaran en el moment de rebre la telefonada, quasi segurament intueixen es trobaran sense feina o amb una de molt precària. Et telefonen i et sembla t'ha tocat una mena de premi, el premi a l'espera, a una certa perseverança, qui sap per quan de temps. Els fas falta, et necessiten et pots arribar a dir a tu mateix. Així les coses et presentes a la feina i en algunes ocasions ja saps de què va la cosa, en d'altres la novetat pot arribar a ser un parany per constatar no hi pots fer res. Es pot donar la circumstància que et donen explicacions, poques o moltes, que et facen fàcil l'arribada, la instal·lació, però també que certa hostilitat entre els i les presents acabe amb aquella alegria inicial, o la matisen sensiblement. Com que t'ha costat força ser-hi, aleshores com que tractaràs per tot i per tot de fer-te fort, forta. El mercat laboral és precari, l'administració pública ofereix algunes seguretats, que et criden podria suposar ser funcionària  o funcionari a mitjà o llarg termini, en tot cas una retribució més o menys sòlida, tot i que és possible que et donen la sorpresa de no cotitzar per tu, que el cas s'ha donat. La interinitat que devia ser l'excepcionalitat, s'ha generalitzat força a alguns territoris, a algunes administracions, durant alguns períodes de temps. La interinitat que devia ser temporalitat pot acabar essent crònica. Allò no desitjat es fa l'habitual. Certament que l'existència ve acompanyada de provisionalitat, que sobre el de per tota la vida com que hi hauria molt a dir. Quan algú exhibeix l'etiqueta en propietat del seu lloc de treball, caldria explicar-li o que ens expliqués algunes coses. L'interí, la interina es sap de pas, de curt pas, en tot cas sotmès a l'anar i tornar dels funcionaris, de les funcionàries, pel catàleg de llocs que els ofereix l'empresa pública, moviment que es regeix per la norma fonamental de la conveniència individual, pas circumstancial, eventual, dins el context líquid del que donés bon compte el filòsof.