"1945" és el títol d'una pel·lícula hongaresa, dirigida per en Ferenc Torok, de qui ho ignore tot, que ahir podíem veure a la sala de projeccions de l'Ateneu cultural Albéitar de la Universitat de Lleó. Pots arribar a concloure totes les postguerres són terribles, la victòria amaga crims horribles i l'ordre que puga néixer d'ella sovint tindrà clarobscurs menyspreables. Fundar sobre la destrucció de l'altre, sobre l'eliminació física dels considerats enemics no és un bon començ i un no deixa sovint de constatar aquesta és una regla històrica inexorable, indefugible, impertorbable. En això estem, com en un torneig on s'espera un vencedor i un perdedor, on es reserva la glòria per uns pocs i la humiliació per bastants, demostracions públiques de l'adhesió i el rebuig envers els/les senyalats/senyalades. Un veu un greu problema en les condicions que fan possible tant d'enfrontament, tant d'odi, i en lloc de dedicar-nos a millorar les circumstàncies que ho impedirien, en el seu cas a eliminar les que ho fan possible, ho agreugem tot plegat amb tones i tones de bombes, accions militars sense trellat, per acabar amb d'altres que hem provocat directament o indirecta. Les víctimes ens miren sense entendre res, exhaustes de tanta violència absurda, de tanta hipocresia en nom d'uns valors que ni estan ni se'ls espera. Sobre muntanyes d'enderroc no es podrà construir sòlidament, així ens va, això som, enderroc i ruïna, convertint en abocador l'entorn més pròxim i als nostres germans i a les nostres germanes en enemics, víctimes, pàries, sense pàtria, indesitjables, no oblidem ens pot tocar a nosaltres un dia o altre. El nostre benestar reposa sobre el seu neguit, violacions de drets que no tenen justificació possible.
Continua aflorant l'escàndol dels llestos i de les llestes. Articles i articles sobre el preu de les medalles, dels títols curriculars, pura ferralla de conquistes aparents, de saviesa pagada a colp de talonari. Triomfa la corrupció acadèmica, el business class de les elits, dels i de les governants. Tot val senyores i senyors. I ningú es dóna per assabentat, dimitir era un verb exclòs d'aquelles classes magistrals, on es dedicaven llargues hores d'aula al tema estrella resistir. I ací els/les tenim doctorats/doctorades en manipulació, mestres en dissimulació i aparença, graduats en doble moral, batxillerats en falsificació i falsedat, escolaritzats plenament en mentida i grolleria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada