Si fa uns dies m'endinsava literàriament en el país de Pouet, de la mà d'en Manel Alonso (Entre les urpes del gat), els darrers dies ho feia, resseguint les petjades de n'Antonio Pereira, en el país de la Cábila (Cuentos de la Cábila): l'Horta i el Bierzo. El primer autor proposava la investigació d'un crim, l'assassinat del professor Eduard Galcerà , el segon un conjunt de contes des de la primera joventut vilafranquina. Dos països llunyans, diferenciats, que les mirades de sengles autors observen detingudament per oferir itineraris literaris personals, valuosos, territoris de creació, alhora que de coneixement i creixement personal.
Anit, després del Happy end d'en Haneke, vaig trobar al segon canal de la televisió espanyola Fanny & Alexander d'en Bergman. Dues famílies, dues realitats de negociants, d'actrius i actors, dues infanteses, dins de la pel·lícula del suec dos mons ¿el de la llibertat (el del teatre) i el de les castracions (el religiós)?. Sensacions sobre la vida i les celebracions, sobre l'amor i l'odi, sobre la mort i la desesperació, sobre el crim i el creixement, la infantesa i la maduresa, la innocència i la seua pèrdua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada