Doncs ja veuen, la democràcia, almenys la interna d'alguns partits, està una miqueta tocada, i gràcies que encara han fet unes eleccions, però de tot menys creure-se-les. Els temps del poder dels partits, de les oligarquies dels partits porta espectacles com els d'ahir, quan de centenars de milers d'afiliats hem passat en hores a milers, deixarem allò del pagament de quotes a banda, discursos que canvien de parer sobre la llista més votada a més velocitat que el penell d'un campanar enmig d'una tempesta estiuenca, o teixeixen discursos d'unitat navalla en mà. Per si fos poca cosa, per muntar aquest procés participatiu no tenien ni urnes, ni d'octubre, ni de plàstic, ni de juliol i damunt unes taules hem pogut veure, quasi a les fosques, quatre caixes de cartró tunejades per l'ocasió, amb unes cintes adhesives i uns segells del partido a major honor i glòria dels redactors de la normativa electoral popular. La senyora ex-ministra de defensa es va entretenir, abans de parlar del que s'esperava que parlés, donant les gràcies a todos los participantes: ara mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada