Més que recomanar llibres em va millor dir he llegit i m'ha enganxat. Les darreres hores llegia les darreres fulles del volum España: la historia de una frustración (Anagrama) de Josep M. Colomer, que vaig escoltar es recomanava al Més 3/24 i vaig adquirir amb la convicció d'un convers. Haig de dir no m'ha decebut. Amb l'atracció per la història, de sempre, he fet un recorregut per Espanya des dels temps dels reis aquells tan catòlics fins l'actualitat, per entendre un poc, per posar llum a tants esdeveniments aparentment dispersos i inconnexes, però conductors de la frustració espanyola. Em sembla haver entès part d'aqueixa frustració es deu a un imperi que va impedir l'articulació d'un estat homologable als "grans" estats europeus, un imperi desastrós. La militarització, el pes de l'església catòlica, tradicionalismes varis, la corrupció, el caciquisme i les oligarquies partidàries, els partits oligàrquics, la feblesa democràtica (sistema electoral, representació, governs en minoria/de minoria), les qüestions basca i catalana, les fretures nacionals, el blindatge ferri de la constitució actual apareixen darrere de les problemàtiques actuals, que semblen perpetuar-se sense aturador. Alguna finestra sembla obrir l'autor en allò de la desaparició, afebliment, de les sobiranies nacionals i enfortiment de les institucions supranacionals, per nosaltres les europees. Què hi ha algú?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada