L'Ateneu Varillas té un club o fòrum de pensament. Porten vàries sessions i ahir proposaven pensar sobre postmodernitat i feixisme. La resposta de públic em va sorprendre i per moments més que un club la trobada semblava una assemblea. L'home postmodern és, més o menys, l'individu consumidor (la teua llista de la compra és més política que el teu vot), integrant d'allò de la classe mitjana, tothom pensa és classe mitjana, també és a allò seu (internet, xarxes socials). El feixisme arriba de la mà del capitalisme i de certes oligarquies, gran capital, després de la crisi, amb molt d'autoritarisme, també anti-intel·lectualisme, i forts líders. Em venia al cap Rosa Luxemburg i també Umberto Eco amb l'opuscle que corre per les llibreries contra el feixisme (amb la seua reivindicació de la tradició, entre d'altres característiques). Les referències hi són, marxisme, humanisme, en definitiva grans relats que sempre hi seran es deia, però s'imposa la por i la seguretat personals, l'adhesió sense escletxes als postulats del capital (pensament mercantilista), el feixisme al que vaig entendre s'equiparava a l'ultra-capitalisme s'instal·lava dins de les persones com una malaltia inguarible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada