Quan el líder del partit de dretes pregunta com és possible que els partits d'esquerra estiguin en contra del seu programa andalús en matèria de família, sanitat, fiscalitat o educació, sembla ens/els pren per babaus, tot i que la família, la sanitat, l'educació, per descomptat la fiscalitat de l'esquerra no tenen res a veure amb les que aquell senyor predica, sospitosament oligàrquiques i excloents per cert. A Andalusia, com explica el dirigent conservador que esdevindrà aviat president de la Junta, d'ací quatre anys trobarem canviades un grapat de coses, m'atreviria a dir ara mateix en la línia de les reivindicades a la Comunidad Valenciana pel líder nacional del partit com a fites aconseguides pel trident popular Zaplana-Camps-Fabra, precisament en la presentació de la candidata a l'alcaldia del Cap i Casal, senyora Català, empadronada a corre-cuita a la ciutat per portar a terme el programa partidari municipal, resumint: anti-catalanisme i el que hi penja. Al sud peninsular la pròxima cap de l'oposició no ha dimitit, ni ha fet cap auto-crítica a l'alçada del moment, a hores d'ara l'enfonsament es traduirà en l'acomiadament d'uns quants càrrecs, centenars he llegit, i igual es mou alguna cosa en aquell territori abstencionista.
En veure Vice la pel·lícula nord-americana, dirigida per Adam McKay sobre el vice-president Dick Cheney en temps del segon del Bush, un comprova l'abast d'una ambició personal que en allò del poder executiu individual hi troba la pedra filosofal del poder sense control, que no és més que vells absolutismes posats al dia o una fe sense esquerdes en el fi justifica els mitjans. Ací Trump sí que els supera a tots, amb el seu to groller i provocador. Aquests personatges se'n riuen de tot i de tots, passen per damunt de la gent amb tota la seua càrrega devastadora de bombes, defensant privilegis i clans sense cap mena de vergonya, patrimonialitzant tot el que toquen i comportant-se com a amos i senyors del món sense pudor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada