Res

Tiempo después d'en José Luis Cuerda es deixa veure, tot i que un acaba rondinant en eixir de la sala amb allò de la realitat supera la ficció, o amb un no calia anar-se'n cap a l'any 9000 per explicar segons quines coses. Com habitant del planeta arribar a aquell dia i que  hi continue regnant el rei de Bastos que se'ns presenta o vigilant les instal·lacions mundials una pareja de la Guardia Civil és com un malson (prou per favor, prou), per no parlar del paregut del conserge que controla l'accés a les instal·lacions amb F.F.. Tot plegat recorda una Espanya de formigó on manen els de sempre, a costa també dels de sempre, amb les adhesions ja conegudes, pels segles dels segles, amén, on les últimes espurnes de diversitat són una falda escocesa vestida per un dels dos guàrdies civils, l'accent de qui la porta, així com les parles del monarca i el comandament de la marina.

Avui és festiu (no es celebra res, per variar) a una part de l'estat, en concret a aquesta on em trobe ara, estrany dilluns que molts establiments han aprofitat per recollir la il·luminació nadalenca i els pessebres i penjar el cartell de rebaixes: gràcies per ajudar-nos a pujar la costera de gener. Captius i desarmats, estabornits per les festes pel naixement del fill de déu a una establia, el d'un altre any i l'adoració d'uns mags de procedència oriental, a l'exèrcit de consumidores i consumidors ens tornen a donar una altra volta a la rostidora, feliç 2019.