Davant el Nadal, ara com ara la celebració del triomfant consum, a un només se li ocorre amagar-se, fer-se anònim, passar desapercebut, com que no compten massa amb ell per gastar, per cantar nadales, per fartar o per participar en balls d'etiqueta. Es posa de manifest més que mai allò dels vencedors i els perdedors, els bonics i els lletjos, fins i tot els bons i els dolents, entenent aquesta distinció en relació a allò que es bo o dolent pel sistema. Apareix la celebració religiosa com un buit decorat de fons que ho embolcalla tot, posant de manifest les contradiccions conegudes. S'abusa fins la nàusea de la paraula solidaritat i tot plegat es transforma en insuportable mercat de Nadal on sobretot es ven allò prescindible.
Després penjarem el nou calendari i els despropòsits coneguts deixaran pas als propòsits gastats de tota la vida, sense poder empassar-nos una mentida més, el cava ens ofegarà entre les imatges insuportables del cap d'any, lluentor momentània que portarà més grisor, preludi de la vella foscor coneguda. Davant un auditori selecte les polques i els valsos ens faran trontollar i caure de morros sobre el terra fred.
Encara hi haurà temps de redactar cartes reials, ressò d'una il·lusió manipulada llargament, que embolicarem en paper regal, per acabar-la llançat a un contenidor, el color del qual tant ens farà. L'endemà de tot plegat serà un altre malson, ni que t'haja tocat la grossa, ni que t'hages trobat amb vells desconeguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada