Entre els temes periodístics del Nadal trobem El discurs del rei, com als programes de festes allò de la inevitable Salutació de l'Alcaldessa o de l'Alcalde... o del rector o la regidora de festes: llegit un, llegit tots. Es diu que l'única feina del monarca és la redacció del missatge i l'estudi de les diferents postures a adoptar davant la càmera, es diu cal estar molt atent a les fotografies que es disposen al mobiliari que envolta l'orador. Crec recordar darrere l'antecessor de l'actual regnant apareixia sovint un quadre del fundador de la dinastia a l'hispànic regne, aquell Felip piròman de dolorós record a la capital de la Costera, darrere el Felip actual crec haver vist alguna vegada una imatge del tercer Carles ¿dèspota il·lustrat?...
Quan escoltava al senyor de què parlava al paràgraf anterior dir no sé què de posar benzina al dipòsit del cotxe, em preguntava si alguna vegada hauria xafat una estació de servei, fent més inversemblant encara la narració. Quan tornava a dir no sé què, una altra vegada, sobre la transició i la constitució, pensava aviat la majoria de la població no haurà votat el text de 1978, no podrà dir qui participà en la gènesi de la democràcia que exemplarment ens vam donar, més o menys com si preguntarem, al carrer, què celebra la tradició cristiana, en l'actualitat, durant el Nadal, les respostes seran un poc marcianes. Per preguntar el CIS de la forma d'estat ni parlar-ne.
Que quede ben clara la unió, des del principi de la transmissió, la unitat per damunt de tot, indissoluble per favor, ni plantejar-se cap mena de desafecció, de separació, de trencament. Per acabar comiat trilingüe: molt bé per la sensibilitat cultural senyor.
Bo, que jo mateix també voldria una autonomia com la de Portugal (Ventura dixit), república inclosa, a poder ser sense les lliçonetes del discurset de la nit de Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada