"Close" em va colpir. Aquesta pel·lícula tracta dels afectes, de l'amor, d'un amor sentit, difícilment expressat en paraules, potser les paraules no són necessàries. La relació entre en Rémi i Léo és d'una tendresa i una sinceritat que a l'espectador arriben amb una intensitat remarcable. Precisament quan Léo verbalitze el que ha passat a la mare d'en Rémi podem donar per acabat el relat, amb la irrupció dels mots, com una mena d'assumpció d'allò que ha passat: Léo haurà madurat, la mare haurà obtingut l'explicació al seu turment. La propera vegada que Léo s'acoste a la casa de l'amic, aquesta haurà estat abandonada, la buidor d'aquell espai testimoniarà l'inevitable final.
El moment on comença a esquedar-se la parella és en el del començament del curs escolar, quan els altres són testimonis de les manifestacions de la seua relació. Qui no suporta l'examen col·lectiu és el Léo, derivant envers un comportament cada vegada més "masculí", posició de prevalença de la força física diria, que s'emporta per davant la sensibilitat de Rémi. El dolor s'emporta per endavant la joia, l'harmonia es trenca i a poc a poc va fent més difícil la convivència. Rémi cerca Léo, aquest el refusa, Rémi no està preparat i s'enfonsa. Segurament, pensava, les paraules, la verbalització hagués pogut acostar aquests dos éssers meravellosos, estalviar el drama: es diu madurar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada