Calia la gosadia, la valentia del vot. Calia la denúncia, despullar aquests farsants. La pluja mediàtica, el soroll de fons de ràdios i televisions ens allunya de la realitat, del xafar el carrer. El país està molt malament, els projectes col·lectius o no existeixen o s'han deteriorat fins a un punt, probablement, de no retorn.
Ens han dit pobletans, a nosaltres i a la nostra llengua, ens ho han dit a les institucions d'ací en la llengua d'allà. Ens van negar el pa i la sal durant vint anys, durant quaranta anys. La ràbia que il·luminava els seus esguards es tornarà grollera incitació al menyspreu, no hi haurà més remei que posar-se una mà a la cara per evitar l'olor insuportable del cadàver.
Ens volen callats, sense donar opinió, sense ser escoltats, empassant-nos imposicions com a camions, falses receptes contra la crisi de sempre, engolint contaminacions diverses. Ens volen condemnats a un sou de misèria, a uns serveis mínims de fireta. Ens volen aturats a una parada d'autobús solitària, sota un sol de justícia. S'ho miraran tot des de la zona VIP per acabar venent-se el pastís, o el que encara quede a un multimilionari exòtic que abocarà muntanyes de diners sobre la ciutat agraïda, i li diran progrés.
I no els assemblarà bé res de res, se'n fotran de riure davant iniciatives i propostes, se'n fotran amb el riure groller de sempre, amb l'estirabot inoportú tantes vegades assajat. Ja han detectat l'enemic, ja li han vist les noves cares, ja han fet el diagnòstic, ja l'han etiquetat. S'agafaran a cada pujada del graó de les enquestes, es lliuraran a repartir els favors que puguen repartir, a bastir desconfiança en els més ignorants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada