Anar i tornar, desplaçar-se esdevé freqüent durant les jornades d'estiu, igual que romandre aturat lliurat a alguna mena de repòs i contemplació inacabables.
El cos s'acosta a la nuesa, l'aigua és una mena de bàlsam reparador, apareix la suor amb el moviment que es perllonga. Tot demana repòs, calma, paciències, una mena d'ajornament permanent.
Quasi millor deixar per setembre les ocupacions pendents, en una mena de recuperació inexcusable, quasi millor perdre de vista allò incòmode, resignat a la trobada inevitable, més endavant.
Setembre portarà diades catalanes, eleccions al Principat, la convocatòria d'uns examens, l'obertura d'un període de matrícula feixuc i burocràtic, la tornada dels desapareguts en el combat de les televisions i les ràdios, també la presència evident de molts càrrecs públics a les seues noves destinacions, després de les conteses electorals de la primavera.
Haurem travessat el desert de la terra cremada de l'incendi anual, gairebé sufocat amb l'aigua salada de les platges, i ens creurem recuperats per les tasques quotidianes, que ens tornaran a submergir en l'atmosfera trista de les rutines personals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada