L'estiu estava resultant infernal, pel que fa al clima. Cercar una miqueta d'alleujament de la calorada semblava missió impossible, ni vora mar. Parlar del temps era més que mai el tema.
Personalment em referme en les recomanacions literàries, acompanyades a poder ser de bona música, per anar passant el temps, per omplir-lo. Sense menysprear el plaer d'una bona conversa a l'hora del crepuscle sota un arbre a dalt d'una llometa o, com els nostres avantpassats, prenent la fresca a la porta de la casa del poble fins passada la mitjanit.
Un articulista de la Túria es disposava a reunir unes quantes coses al voltant de la llimera del corral per anar travessant el desert estiuenc, tot esperant bones companyies disposades al fèrtil compartir de l'amistat: prenc nota.
Ha passat el gran esclat de les eleccions, els nous governants ja governen al llarg de l'estret país, els vells s'emboliquen en els lideratges més foscs per recuperar el poder, m'ho mire amb la resignació que em resta i em reserve per al que vindrà.
La mort s'ha emportat els més dèbils amb una golafreria extraordinària, les escoles encara acullen infants que veuen com el curs s'estira com un xiclet. Les sèries de televisió esdevenen autèntics culebrots enmig del desert de cada dia i les cases esdevenen forns amb ventilació assistida amb tota mena d'estris.
Han embogit els termòmetres, tant de bo trobem la serenor per sobreviure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada