Cinc de la vesprada: els/les turistes s'arreceren a les terrasses tot esperant el proper àpat, esgotats d'un badar circumstancial. La nit passada portà sota les estrelles de Cerezales del Condado versos d'Estellés, músiques d'en Pep Gimeno, poemes d'en Brossa, a l'Ovidi. El descobriment de na Maria Arnal i en Marcel Bagés despertà gojosament sensacions i sentiments familiars. La Candamia ha esdevingut aquest matí un passeig on cercar repòs, alè, començant a caminar des de la pròpia ciutat, d'anada i de tornada, tot endinsant-me finalment en ella per on fan els pelegrins jaumins. Han convertit la seu lleonesa en un temple de pagament, d'entrada amb tiquet, de casaments de primera classe, accés restringit només per visitants, controlat per homes amb corbata negra i camisa blanca, segurament restaurada amb diners públics a major honor i glòria d'alguna jerarquia eclesial, poc o gens afeccionada a allò de totes i tots. La de coses que t'has d'escoltar a l'àudio-guia sobre l'empresa propietària de les pedres i el seu programa electoral.
Luna de Lobos és la proposta d'en Julio Llamazares per acostar-se al maquis de les muntanyes lleoneses. Al pròleg de l'edició de Càtedra ja se'ns orienta sobre la prosa esquitxada de poesia que hi trobarem. Gildo, Ramiro, Ángel i Juan protagonitzen les narracions de supervivència, de lluita, de resistència, de vida i mort a les que el lector es lliura devotament pàgina rere pàgina, entre les boires i nuvolades, la neu i la pluja, pujant muntanyes, baixant als pobles i les riberes dels rius, al ventre de les coves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada