Ara ho entenem, anava d'això. S'embolica el líder dels socialistes en una mega-bandera ¿constitucional?, ¿espanyola?, ¿estatal?, ¿nacional?, com es vulga dir, a joc, em sembla, amb la corbata i el vestit de la seua companya i ja està, ha començat la campanya para las generales.
Sospita un, novament, la recepta per guanyar les pròximes eleccions va per més nació. Com sempre se'ns amaga la qüestió medul·lar del debat i se'ns fa mirar cap a una altra banda. Allò que ningú gosava pronunciar és el nom de la pàtria a la que ara exhibim sense pudor, fora disfresses.
Quan tornes a escoltar que no són nacionalistes, que els nacionalistes sou vosaltres, t'afegeixes al grup de la dissidència més cabrejada. Precisament en el nacionalisme espanyol es troba molta gent, i el candidat socialista no ha dubtat per un moment, amb força olfacte, en embolicar-se amb el símbol per esdevenir abanderat d'un canvi que sap a ranci i immobilista, que voleu que us diga. Només li manca fer-se acompanyar de l'himne sense lletra.
El senyor Iglesias no sabem a hores d'ara si, a més de la imatge del seu rostre estampada en paperetes electorals, necessitarà d'una bandera que enlairar per tal d'aturar la banya d'aquest bou que desperta enmig de la plaça disposat a tot. És l'hora de la tricolor? És l'hora de la bandera blanca? L'hora de la bandera de l'ONU? Les elecciones regionales semblaven les més adients per les banderas regionales, ja no és moment d'agafar-se a elles, ni al Principat en campanya. En Sánchez també treu el símbol per començar la seua campanya catalana, marcant territori davant les marques competidores, més profundament espanyoles.
La imatge de la presentació de l'aspirant fa presumir el gran partit de la dreta espanyola es veu abocat a fer-la encara més grossa i no sabem, a hores d'ara, si hi haurà prou tela a Espanya per la bandera que ells necessiten per fer-se mirar. Aznar ja en va plantar una de gran a la Villa i no li importaria plantar-ne una altra encara més gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada