La política, no sé si vella o nova, va així: amb mi o contra mi; els meus o els teus; ara em toca a mi; defensem lo nostre.
Per una altra banda, la veritable línia vermella que ha fet canviar vots durant les darreres eleccions municipals i autonòmiques ha estat la corrupció, pense, sense dubtar massa: una corrupció pública, publicada, coneguda, reconeguda, impossible d'amagar per aquells que l'havien practicat, exercit més bé, sense pudor durant els darrers anys.
En el rerefons d'aqueix coneixement de pràctiques corruptes, tinc la impressió, ¿també?, hi són els mitjans de comunicació, els mitjans de comunicació que ara semblen no baixar la guàrdia les 24 hores del dia. Sé que encara som lluny d'un periodisme de qualitat per altra banda, i que aquest costa.
Així les coses, al País Valencià la informació, segurament igual que la ¿propaganda?, jugarà un paper cabdal els pròxims temps, la temptació de fer servir velles etiquetes, diagnòstics, visions i panavisions hi és. Per exemple l'etiqueta nacionalista o pancatalanista o radical són usades ja a ple rendiment per rebutjar segons quines ofertes de pacte, per qualificar moviments des de qui a hores d'ara encara desplega, in extremis, responsabilitats de govern de manera alliçonadora: senyores Català, Bonig, Rita.
L'argument fort que té l'esquerra, o tot el que no siga Partido Popular de la Comunidad Valenciana és: vostés ja tenen un passat, un passat recent, a més a més, gloriós. Certament que en aquest Regne de la Nostàlgia molts ploren i han plorat per un passat gloriós, i en aqueix plor no hi cap l'autocrítica. Autocrítica? Qui ha dit autocrítica?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada