Els llamps, els trons van portar una aigua abundant i netejadora, la vesprada del dia en què es van constituir els nous ajuntaments. Una mena d'alleujament, una frescor reparadora va prendre l'ambient polsegós, ressec, esmorteït.
La ràbia de les llistes més votades, impotents per pactar amb altres grups la conformació d'equips de govern han donat lloc a coalicions d'esquerra, en molts casos, que han portat un autèntic daltabaix polític. Hi havia ganes de canvi, ganes de renovar les institucions i les imatges difoses per la televisió i la premsa electrònica em van semblar d'una potència extraordinària, quasi revolucionària si se'm permet.
Arriba un temps, no sé si nou, si diferent, és el que voldríem, almenys jo, un temps d'oportunitat per les persones, pel país, per la cultura, pel territori, per una economia sostenible, per una racionalització de la convivència, per una cohabitació respectuosa.
Semblava que no arribaria aquest catorze de juny amb nous alcaldes i alcaldesses, semblàvem condemnats a escoltar els discursos grollers d'uns personatges impresentables que han abandonat el vaixell esperitats la vespra.
Torna a eixir el sol, torna a prendre la llum els darrers dies d'aquesta primavera, llargament esperada, llargament preparada, somniada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada