M'he acostat als Papers de premsa de Carles Salvador, proposada per Vicent Simbor, publicada a començament d'aquest segle per la Institució Alfons el Magnànim. Entenc una correcta lectura ha de passar per entendre que en Salvador escriu fa un segle, pel context, per, tot seguit afegir, percebre una clara vigència del seu ideari, una evident potència del personatge.
La constatació de la importància de la llengua materna en l'educació de les persones es projecta com un potent catalitzador de propostes i pensament, perfectament vàlida avui dia. No tinc tan clar siguen vigents algunes reflexions sobre l'ensenyament d'una segona llengua, les dificultats o limitacions per dominar aquesta. Ho dic, perquè és clar la situació sociolingüística s'ha fet més complexa, molt complexa, degut als moviments migratoris de les darreres dècades, també pel paper de les llengües en el món actual.
El mestre de Benassal ja albira la importància dels eixos Rosselló, Catalunya, València, Mallorca, tot palesant els entrebancs de les divisions provincials, la devastació de les polítiques centralistes i centralitzadores. Segurament en els texts va modulant-se la necessitat de reforçar vincles i propostes d'actuació conjunta envers a una nítida definició dels lligams i la reivindicació nacional.
Aposta per una prosa potent, necessària per enfortir la literatura i la llengua, també pel teatre, amb clara voluntat de superar propostes precàries i clarament insuficients.No cal dir que la seua crida pel valencià en l'àmbit de l'ensenyament és d'una potència extraordinària, segurament també exigida per la constatació de la imposició a les aules d'una llengua estranya a uns infants monolingües i condicions sovint desesperants.
La duresa dels temps engrandeix la figura i projecta l'esforç d'un home que ens deixa als difícils anys cinquanta, la gramàtica del qual encara ens acompanya per aprendre i corregir. Impagable i de recomanable visita en un moment en què anem a reprendre polítiques i propostes educatives i culturals de transcendent importància. Si em permeteu impressionant testimoni de dedicació i voluntat de justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada