Es nomena molt el títol cinematogràfic L'enfonsament aquests darrers dies. La marxa de l'eterna senyora batllessa del cap i casal valencià, consumada les darreres hores, amb la fatxenderia que la caracteritza, el ressentiment de les llistes populars més votades, però impotents per silenciar una majoria de canvi o de recanvi o de sanejament, constaten en part l'enfonsament apuntat al començar aquestes ratlles.
Alguns ja actuen, sorprenentment, com a alcaldes o alcaldesses abans dels plenaris convocats per decidir sobre el particular, el somriure desvergonyidament victoriós es dibuixa en molts rostres en tertúlies de terrassa cervesera, de cafè de cada dia, la ganyota del mal perdedor es fa sentir també en comentaris i gestos agres. Certament que s'obri un nou panorama, però no hem d'oblidar en Blasco ha estat cridat per entrar a presó, es destapen més irregularitats a l'IVAM, la portaveu de l'encara Consell aprofita per parlar de policies, apuntar qui mana veritablement amb dit inquisidor, s'inicia un judici contra dues ex-conselleres valencianes, en Carlos Fabra dorm a la presó: és temps de canvi, però no de perdre la memòria.
Cert també alguns ja han publicat necrològiques dels qui encara no han jurat ni el càrrec, que s'estén un cert malestar pel com ... el què, de mínims, haurà de prendre forma en decisions que esperem dignifiquen les persones, el territori, la cultura, les institucions. És el dia d'escriure cartes demanant trellat, demanant capacitat de diàleg, voluntat d'escoltar, de fer una crida a les millors qualitats i capacitat de treball més noble i democràtica.
Per favor tranquil·litat, trellat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada