Resulta que el Ministeri Fiscal vol perseguir als xiuladors i xiuladores. La pretensió d'identificar-los i començar a practicar diligències penals contra ells, contra elles, em sembla tota una declaració, inconstitucional, de principis. En quin cap pot cabre aquesta opció persecutòria? em pregunte. I els qui vam xiular de pensament?
He llegit que l'himne era la xiulada, he pensat que caldria el cap de l'estat fes alguna reflexió del perquè de tot plegat: inútil pensar-ho? Més bé. Aquests dies de primavera em pregunte si l'esclat civil, ciutadà ens portarà més lluny, si hem començat a caminar deixant enrere la precarietat i la humiliació on es van portar tants oportunistes i poca-vergonyes, ara amagats als caus de la derrota, electoral només.
Ja va passar, altres primaveres, recordades, historiades, ja va passar d'una altra manera, però ja va passar, és la lluita, la lluita que vam iniciar fa moltes primaveres recorrent velles dreceres entre masos abandonats, publicant papers oblidats, raonant fins la matinada. És la lluita de conversa de sobretaula, de manifestació pacífica pels carrers de la ciutat, d'edicions amagades, d'opinions ignorades, de l'anar fent de la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada