La ciutat sembla a mig gas, encara em sorprenen les persones agafades a un plànol per recórrer els carrers més cèntrics, no entenc aquestes dependències. Caldria omplir de vida i de sentit cada racó, fugir de la política aparador, fer possible comptar amb les persones, tant les que hi resideixen permanentment com les que hi són de pas.
La ciutat sembla a mig gas, amb les portes d'alguns edificis mig obertes, els pisos ventilant-se des de les balconades, els carrers tallats per enllestir unes obres necessàries. Algunes parelles fan un petit esmorzar en terrasses turístiques, obrers reparen forces després d'hores de feina dura, uns policies locals ordenen el trànsit en un encreuament amb els semàfors espatllats.
La ciutat sembla a mig gas, puc llegir la programació estiuenca del teatre romà de Sagunt, algun es lloga, es traspassa, horari d'estiu... Em pregunte què hi faig tant d'hora, no em veig amb valor ni de prendre encara una cervesa. M'emporte unes revistes per entendre alguna cosa, enquaderne unes partitures, compre uns quaderns per començar el meu curs particular, la dependenta d'una llibreria em respon en valencià amb naturalitat. No tinc res més a fer pel centre, no estic per badar.
La ciutat sembla a mig gas, mentre vaig llegint el darrer editorial de la Túria, mentre espere escoltar el nom de la pròxima parada del Circular Grans Vies. Avisen a uns passatgers forans han arribat a Sant Miquel, el 16 s'atura més de l'habitual per permetre'ls baixar: cortesia de la casa.
La ciutat sembla a mig gas, creue la carretera de Barcelona, m'endinse pel poble camí de casa. Salude algun conegut, em neguitegen les deixalles escampades pel carrer, no en recolliré avui cap ni una.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada