Ve essent una necessitat simplificar, eliminar allò superflu, innecessari. L'epidèmia del consum que ens paralitza tan sovint, que sotmet la nostra llibertat de moviments, ens impedeix gaudir del que podríem qualificar com d'elemental, de senzill, de bàsic.
Se'ns creen necessitats clarament prescindibles, condemnades des de llur naixement a acumular-se entre tot allò inservible que acaba envoltant-nos. Reivindicar la senzillesa suposa també proclamar un cert grau de capacitat de fer net, de desbrossar el terreny, per veure el terra. En això estem, mena d'esforç per viure amb poques coses, identificades, reconegudes, alhora que apreciades, enteses com a part del que és la pròpia existència, atorgant-los un valor.
Llegia per algun diari que l'estiu era bon moment per endreçar, i no puc estar més d'acord, afegint que l'estiu o qualsevol altre moment de l'any, "endreçar" per fer més fàcil la vida de cada dia. La xarxa de les duplicitats sovint comporta posar pals a les rodes i amb decisió caldria tenir clares les formes per arribar a uns objectius clarament definits, també proclamats, almenys interiorment.
Lluny de mi el propòsit de dir com s'ha d'actuar, en tot cas posar de manifest que ens emboliquem volent seguir més d'un camí alhora per arribar a un mateix lloc, conegut o desconegut en tot cas. Disposem avui dia de ferramentes avançades que fem servir i, al mateix temps, de les velles que romanen entre nosaltres. No deixe de valorar prou al savi escriptor que ja va triar un dia escriure amb la seva màquina d'escriure per sempre, passés el que passés, vingués el que vingués. Això no vol dir, entenc, que si cal agafar un bolígraf o una estilogràfica doncs que s'agafe, però la fidelitat és com és.
De la senzillesa segurament el més dolorós sia desprendre's de qualcun objecte estimat, però fins i tot pot justificar aquella la determinació de lliurar l'objecte a un destí en teoria millor. Així per exemple regalar un bastó a un caminant quan tu en disposes de dos i només en fas servir un, i tants altres que es podrien posar i que, sens dubte, poden suposar compartir les nostres riqueses personals amb els altres.
En la senzillesa segurament poden haver diversos estadis, però intuesc tots s'orienten a un despreniment que ens acoste a una elementalitat per mi molt valuosa, on trobar-nos amb el que podríem qualificar d'essencial, imprescindible, ben poca cosa, materialment parlant, però grandiós en el seu significat, terreny, qui sap, si reservat per a uns pocs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada