Com a ciutadà acostar-me ara a un mitjà de comunicació, a una associació, a un establiment, de concret, de determinat, amb nom i cognoms o raó social, ja suposa una presa de posició. Sí, perquè d'alguna manera ja sé a allò que vaig, ho deuria de saber-ho amb l'experiència que tinc, amb els coneixements adquirits.
Segurament l'experiència o el coneixement es transforma sovint en sospita, en certa desconfiança i dependrà un poc de l'estat d'ànim deixar-nos enganyar més o menys. Crec que el venedor juga part de la seua sort a l'estat d'ànim del destinatari de les seues ofertes, sap distingir entre els dos destinataris (el més o menys ignorant), i dins dels menys ignorants entre els que tenen un estat d'ànim més o menys disposat a l'engany o a la compra del producte ofert.
Torne, ja ho sé, en aquesta reflexió al vell tema del prejudici, d'alguna manera, però també al del parany. Grans temes de la història humana, de la misèria nostrada. Una de les pors que ens tenalla la voluntat és la de l'engany, la de la desconfiança, transformant els éssers humans, convertint-los en petits monstres indesitjables. Aquestes lluites contaminen les relacions de cada dia i llasten els veritables intents de progrés de l'espècie.
Tinc dubtes si aïllar-se serveix d'alguna cosa, també si els enfrontaments oberts amb el frau porten enlloc. No deuria aconsellar en un sentit o un altre com a estratègia de supervivència, segurament caldrà un poc de totes dues opcions per assolir certa dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada