A tomatades

Per ací ja veuen acabem resolent-ho a tomatades. És que som tan valents nosaltres que amb tones del fruit de la tomatera muntem una batalla de ressò planetari. I no es pensen que també muntem batalles amb flors, amb raïm, amb aigua i coets. 

De menuts ho fèiem també amb taronges, allò de batallar, algú de segur ho haurà intentat a melonades, no és el meu cas. Aquest matí el totpoderós cercador d'internet feia un record a l'efemèride bunyolina i fa un moment he llegit la batalla s'ha emportat per endavant el vehicle de la casa que filmava el llançament tomater, coses del directe.

Semblem no tenir remei tomata en mà, o amb el que sia, i ara com ara ens agrada fer-nos presents, omplint de filades militaritzades els carrers, de música l'aire, d'olor de pólvora l'atmosfera, de soroll de campanes el cel d'aquesta terra nostra.

Triomfa l'excés podríem concloure, un excés que fa emmudir comentaristes, llançar crits d'eufòria als espectadors més devots, les exclamacions dels quals mereixen una reflexió a banda. És tot plegat manifestació del que diuen és el nostre caràcter festívol i alegre de poble de la Mediterrània, mar per una altra banda tan agredida i abandonada a una sort incerta sense pudor de ninguna classe pels riberencs d'ací.

Conclouen molts que millor resoldre les nostres baralles a tomatades que a escopetades i que si aquestes s'han de fer servir sia només el dia dels trons de festes de moros i cristians: hi haja pau. De tota manera si em permeten expressaré la meua preferència per les tomatades gastronòmiques que es fan acompanyar de pimentó i tonyina, d'embotits del país, de bons vins de la terra, durant les nits d'estiu al recer de les estrelles, entre el pa de pataca, al voltant d'una taula, sense presses ni temences. D'aquesta darrera em sembla el cercador no en dirà ni mut, ja voldrà dir alguna cosa doncs. Bon profit.