Poc després de tornar d'un primer intent de fer el camí de sant Jaume pel nord, em vaig lliurar a recórrer les pàgines de la proposta literària d'en Piera. L'autor ha fet el camí, almenys dues vegades crec haver entès, i la seua particular caminada m'ha resultat suggeridora, divertida, il·lustrativa.
M'explicaré, sense ànim de ser exhaustiu: suggeridora perquè des de la seua experiència he pogut entendre un poc l'experiència del camí en general, així com donar sentit a percepcions pròpies i alienes, viscudes fa algunes setmanes; divertida perquè el sentit de l'humor del suecà aporta espurnes d'alegria allà on altres només veurien patiment, desconcert, ja ho advertien o recomanaven algunes guies que calia sentit de l'humor, i no poc precisament; il·lustrativa perquè m'ha permès de viatjar a peu, en bicicleta per territoris que em crida poderosament l'atenció de conèixer.
El text no se'ns presenta com una mena de camí en línia recta, de la localitat d'eixida a la ciutat d'arribada, desgranant les successives etapes prefixades, tampoc com un viatge únic en el temps i l'espai, com una veu interior que es llança desbocadament a contar-nos tot un seguit de passejades, és un poc de tot això i més. Se'ns apareix o mostra un Emili Piera jove i un altre de més jove, un caminador que es proposa fer la ruta amb els amics del poble i que per circumstàncies diverses arriba sol a la destinació prevista inicialment, se'ns manifesta també com un ciclista amb cistell que amb dos persones estimables es llança una tardor a desafiar els elements per terres de l'occident peninsular.
El rosari de personatges, de situacions als albergs, als senders i carreteres, el ric mosaic de vida que exposa quasi torrencialment en alguns moments, conviden a apuntar-se a les etapes proposades amb la devoció del lector viatger, un poc còmplice per haver recollit les pròpies vivències per alguns ramals del camí basc. Segurament la massificació del camí ha portat alguns inconvenients per als aventurers que s'hi acosten, però les aventures hi són per trobar-les i fer-les pròpies. Paga la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada