La defensa aferrissada de la nació, per aquests territoris, espanyola clar, es manifesta amb tota llur esplendor front a qualsevol manifestació d'identitat, no espanyola, compartida més enllà dels límits autonòmics de Catalunya.
La negació de la unitat de la llengua compartida, no castellana, esdevé arma llancívola que ha donat fruits saborosos a una dreta oportunista, encara tocada pel càncer de la corrupció que l'ha deixada malmesa després de la darrera contesa electoral: arma cridada a fer-se servir amb contudència contra qualsevol que es moga per les aigües de la reivindicació nacional no espanyola.
Assegurada la supremacia de l'única nació constitucional per un ordenament fet a mida i tot un aparell institucional sota control, no es veu moment per la pedagogia, ni el debat seré, precisament perquè no hi ha espai, i perquè tot es mou en el camp de l'agressió, calculada segurament, però terrible.
Saben o pensen els ideòlegs populars que per on més mal poden fer al feble compromís valencià de les esquerres és presentant-lo còmplice d'un separatisme atemptatori de les úniques essències pàtries admissibles, les espanyoles, finalment i definitiva castellanes. I en això estan, ara compten amb la complicitat dels mitjans castellans, pràcticament tots, que es resituen per la propera batalla nacional, superat l'equador de l'estiu.
Reivindicar la llibertat de pensament, la ideològica, d'opinió, resulta, com a mínim, un exercici d'ingenuïtat, davant la impossibilitat de diàleg, d'intercanvi reposat de parers. Les línies vermelles fa temps que van ser pintades sobre un territori saquejat descaradament, amb massa complicitats i silencis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada