Les conseqüències dels actes i omissions d'Occident, d'Europa, a altres continents són terribles. L'allau de persones que s'embarquen cercant refugi ací no ens ha de fer perdre de vista, ni per un moment, l'origen i les causes d'un èxode a totes llums previsible, i totalment comprensible.
Ens fan molta por, pànic, els terroristes fanàtics, però no ens sembla importar massa l'horror i el terror sembrat en contrades llunyanes entre poblacions civils indefenses i innocents. La doble moral que practiquem pateix de febleses insostenibles i ara com era el nostre deure moral, humanitari ens té que posar del costat dels més dèbils, sense dissidències de cap tipus.
Europa sense polítiques comunes, sense cap presència fronterera d'acolliment i regularització dels contingents humans que guaiten pel sud desesperadament, testimonia un fracàs sense cap mena de justificació, igual que les organitzacions supra-nacionals d'abast mundial. Estem reaccionant tard i em sembla que molt malament.
L'extrema dreta i els partits xenòfobs estan donant la nota amb tot d'intervencions cada vegada més lamentables. No entenem res de les lliçons de la Història recent europea, abocant-nos a maneres d'actuar absolutament menyspreables, com a individus i com a societat.
En aquests moments certs silencis són certament preocupants, algunes omissions ja del tot intolerables. Els discursos triomfalistes que apunten miracles econòmics contrasten grollerament amb una situació humanitària que no pot estalviar-se gestos i polítiques solidàries.
Una vegada més es frustra allò de la fraternitat humana, de l'amor fratern, de la solidaritat, de la cooperació, de la germanor universal. Cada detall de la catàstrofe ens endinsa més i més en una misèria imperdonable, que no sé si encara té remei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada