La pell freda em va impressionar com a lector. Recorde haver assistit a una presentació a la Fira del Llibre de València del seu autor, acompanyat de l'Emili Piera. Vaig fer alguna pregunta, que ara no recorde al pare de la criatura, en Sánchez Pinyol, que ara em ve a la memòria com absent o endinsat en un món particular, com molt lluny d'aquella sala firal d'un dia de primavera valenciana. La història tenia alguna cosa d'en Robinson Crusoe, d'Stevenson, ¿Lovecraft?, de Moby Dick, Verne... retorn al món del somni, l'aventura, la soledat, el terror, la fantasia... la pel·lícula que s'exhibeix als cinemes aquests dies és una oportunitat per re-visitar la història, alhora que per deixar-se portar per una lectura particular del relat. Enfrontar-se al text abans que a les imatges pense ens permet deixar la imaginació pròpia més lliure durant la lectura. Dos homes, una criatura fascinant, Aneris, la naturalesa amb tota la seua violència, bellesa alhora, la vida, la mort, la supervivència, un món en guerra, la soledat, la convivència, la nit, el dia, la llum, la foscor, l'amor, l'egoisme, la cooperació...
Una mujer fantástica és la Marina que protagonitza aquesta cinta xilena: valenta i lluitadora per defensar la seua identitat, el seu amor, els seus afectes, la seua sexualitat, enmig d'una societat hostil que criminalitza, que exclou, que es tanca sobre ella mateixa i la seua moral vella, contradictòria i gastada. Marina a més posseeix una sensibilitat extraordinària, un sospita que barreja d'una educació acurada, i d'uns talents conreats amb gust, rigor, molta estima segurament. Alguns moments són vertaderament emocionants i el seu esguard amaga una determinació i un valor que li permeten créixer i madurar davant els colps que rep injustament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada