Confesse no he vist encara cap estelada pels balcons de les ciutats recorregudes aquests dies, pense no hagués estat malament, digueu-me ingenu, la presència d'aquestes i les rojigualdas és possible estigués més pròxim d'allò del pluralisme ¿constitucional? i tot el que suposa, lluny de les monolítiques adhesions inquebrantables al movimiento o a l'absència d'aquest, que qui es mou no ix a la foto. Però no. A hores d'ara un estaria ja més per penjar la bandera de l'ONU si tingués una balconada en condicions, o una simple bandera blanca amb colom o sense, branqueta d'olivera al bec. A Lleó ciutat la bandera a la que al·ludeix la constitució com a nacional es veu tota sola, amb escut o sense, res de amb la bandera de Lleó, atapeïda a una finestra, despenjada com una llengua indomable sobre murs i façanes, presidint balcons petits i grans amb seriositat quasi institucional, el moment s'ho val. A València algunes senyeres valencianes, coronades o sense, comparteixen espai amb les espanyoles als cèntrics carrers del cap i casal, tot proclamant quasi triomfalment el jo sóc, jo sóc... Sospite la procedència d'algunes teles, atenent a colors i format semblen són anteriors a l'aparició i multiplicació dels basars orientals, on l'oferta bicolor no té competidors ara com ara, fins i tot diria han vist ja moltes desfilades i reivindicacions diverses, des dels llunyans temps de la victoria. Fa uns dies, a Puebla de Sanabria, a tocar de la frontera amb Portugal, on ja és ben present la llengua estimada de Camoes i Pessoa, vaig poder veure una ensenya tricolor, republicana, a la façana d'un habitatge, cert que un xic descolorida, però fermament instal·lada, qüestió de conviccions. Cert que algunes han preferit portar aquest any la bandera estampada en una bossa de mà, el dia de la Fiesta, perquè no tocava el paraigües bicolor, i sospite, alguns, algunes, com un actor americà que vaig veure al cinema recentment en calçotets, impresa en la roba interior, per allò de què la processó va per dins, tot i que sant Valentí encara queda un poc lluny, però un dia és un dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada