En Mankell va estar diagnosticat de càncer i el volum que dóna títol a l'entrada recull les reflexions de l'autor suec durant el temps de lluita contra la malaltia. La vida i la mort, la supervivència, planen pels diferents capítols breus de l'obra, interpel·lant-nos sobre la fragilitat de l'home, acostant-nos als misteris del temps i l'existència. Oblit, memòria, temps, espai... un rosari de records que adquireixen la categoria de fita de l'individu i que tot plegat vénen a donar sentit, a refermar el viure.
La sensació de deixadesa institucional en la protecció dels drets individuals i col·lectius durant les darreres setmanes és d'escàndol, així mateix els clivells i esquerdes que s'han fet visibles em porten a veure la situació política i social peninsular com a greu, susceptible fins i tot d'empitjorar encara més. L'argumentari contra els germans i germanes catalanes no té nom. L'ús de les institucions democràtiques per reprimir voreja un autoritarisme completament indefensable.
En el context europeu els avanços de la dreta dura, de la que escriu avui n'Elordi al diario.es, festejant descaradament amb una ultradreta xenòfoba, desdibuixa encara més les perspectives de construcció comunitària de societats democràtiques, pacífiques, cultes, solidàries, abandonant sine die els camins de la cooperació, el benestar col·lectiu, l'economia sostenible i col·laborativa, respectuosa amb el medi ambient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada