Diuen que en Rajoy ha demanat en Puigdemont que li diga si ahir va declarar la independència. Sembla Catalunya va ser independent uns quants segons i prou. Determinant en la reculada ha estat per mi el moviment econòmic de facto a la contra, consistent en traslladar seus empresarials fora del Principat. Ni discurs reial com apunten alguns/algunes amb monàrquica devoció, ni cent cinquanta-cinc, ni moviments de forces armades pel territori, ni manifestación, la manifestación con parlamento de Premio Nobel. El setge es feia més i més insuportable, però la distensió s'ha produït en resposta a la fuita societària, que ha començat a esquerdar el bloc independentista, per la dreta concretament. Perquè s'han començat a percebre les distàncies i les línies roges. En Ferreras anit no en sabia dir què havia passat, com que es donava per descomptada la declaració secessionista i la reacció unionista, amb tota l'artilleria a punt de disparar amb 155mm, però nou gir imprevist en un dels serials de més ¿èxit? de la política espanyola. I ara què? Igual per saber què passarà caldria saber qui ha pressionat, o telefonat a uns i altres durant les darreres hores.
Diguem-ho clar: ha fracassat la via catalana? Diguem-ho clar: tot l'edifici de lleis de referèndum, transitorietat i desconnexió s'ensorra? I mentre, ha aparegut el bou hispànic més rabiós, l'espanyolisme més ranci, la catalanofòbia més insuportable, pidolant per un banc, una asseguradora o una constructora, la repressió més fosca, la vulneració de drets més reprovable. Anit els independentistes expressaven als seus rostres el tren havia passat i qui sap si tornaria a fer-ho en molt de temps. Molts, moltes, definitivament, no tornarien a l'estació, amb estelada o sense, per intentar agafar-lo, la frustració va ser grossa. Anit els no independentistes encara s'esperaven la declaració, ara ells també pensen no l'escoltaran mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada