La normalitat aviat tornarà, podem escoltar. Aquests dies els freds porten a les capçaleres dels mitjans les nevades, les baixes temperatures. La transformació de l'entorn quotidià, el cobriment de la capa blanca d'alguna manera ens enlluerna. Un sospita la normalitat no té color blanc, és més prompte grisa, tirant a negre.
Llegint la revista L'Espill, m'han arribat els ressons de la revolució russa del 1917 i el règim totalitari que acabà amb aquell moviment que canvià el món, interessants referències a les biblioteques personals i als llibres, les sempre agudes observacions de n'Enric Juliana... contrasta amb les reflexions de na Rosa María Artal sobre la premsa espanyola i el control governamental sobre els mitjans, no massa normal.
Un cap de setmana més de presó, per pensar-s'ho, és un preu molt alt quan es tracta de llibertat. No hi veig risc de fuga, ni de destrucció de proves que justifiquen les presons dels consellers catalans destituïts i dels líders de les associacions independentistes. En Losada ho exposava encertadament avui a la premsa digital. I no acabe d'entendre s'haja d'estar d'acord amb el 155 per eixir o per ser absolt, es pot discrepar d'aquest article, de la manera com s'ha decidit l'aplicació, de la concreció que tot plegat ha tingut, igual tot no ha estat tan constitucional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada